Odio
el teu increïble
somriure.
L'odio.
L'odio perquè
quan
somrius, em
torno
totalment
impotent.
Impotent per no
ser
capaç
d'apartar
la
meva mirada d'ell.
De tu.
No sé com
ho
fas,
però
ets
capaç
de
tornar-me
boja
amb
només
un moviment.
I és una cosa
il·lógica
perquè
jo
no
sóc
una persona que es
sorprengui
a
la mínima.
És més, crec
que
fins
sóc
difícil
de
sorprendre, però
tú
..
tú
ets
diferent.
Ho canvies
tot
i
em
canvies.
Em tornes
millor
del que sóc.
Treus totes
les coses bones de
mi
i
fas
que
les
imperfeccions
només
semblin
petits
afegits.
Llavors, m'entren
unes
ganes
enormes
de
besar-te, de
besar-te
per
comprovar
si
realment
ets
real.
I tú
... tornes a somriure.
I el món
se'm
ve
a
sobre.
La meva mirada
busca
la
teva i milers de
papallones
voletegen
al
meu voltant fent-me
tremolar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario